Tristany i Isolda

Autor: René Louis

Ed. Bromera

  Treball fet per: 

                                Javier Villar

   Miguel Roldán

                                Maria Serena

René Louis

L'historiador,filòleg i arqueòleg frances René Louis (1906-1991) va ser un professor d'Història de la Literatura Medieval a les universitats de Lille,Caen,Tours i París, del 1941 al 1977.Va escriure aquesta versio de la llegenda de Trsitany i Isolda basant-se en manuscrits dels segles XII i XIII inspirant-se en l'obra del seu mentor Joseph Bédier,amb l'objectiu de fer una novella històrica,des del punt de vista actual, capaç de transmetre la màgia d'aquesta llegenda que ens ha arribat a través dels segles.


Argumet de l'obra


Tristany era el fill de Rivalén i de Blancaflor, la qual va morir quan va donar a llum a  Tristany .Molts anys després , Tristany va anar a viure amb el seu oncle, el rei Marc de Cornualla, allí va ser desafiat per Morholt d’Irlanda. El va vençer , pero no sense anar-se amb una ferida per la espasa enverinada del seu contrincant, la qual ningu metge pot curar. Tristany es va embarcar en una barca sense veles ni rems i a la mar es va trovar amb un barc que el va portar a la cort del rei d’Irlanda , que curiosament era el germa de Morholt., on la reina Isolda li va curr dels seus mals, sense saber que el era el assassi de Morholt, i es va anar abans de que s’adonaren de la seua identitat.Tristany va tornar a Irlanda temps despres per tant de aconseguir la ma d’Isolda la bolonda, la filla dels reis. Per aixìo va tindre que lluitar contra un drac i matar-lo.  Isolda tras assabentarse de que no es iba a casar amb Tristany , sino amb el rei es va posar trista ja que ella no li estimaba , per aixo sa mare va preparar un beuratge per que s’enamorara bojament del rei, però no el va tomar amb el rei , sino amb tristany, i els dos s’enamoraren bojament u del altre. Donç, despres de la boda , ells dos van mantindre el seu amor en secret, pero els que etaben gelossos de tristany cuan es assabentaren de l’aventura de Tristany e Isolda van intentar avisar al rei, pero els enamorats van saber apanyarselas per inventar mentides i escusses al  rei. Pero quan el rei es va assabentar, va dessatar la seua furia i ordena cremar a Tristany a la fogera i a Isolda a prostituirse als leprossos per tal que tingera una mort dolenta.

Quan els dos van aconseguir escaparse , es van anar a viure al bosc durant molt de temps, fins que el efecte del beuratge va desapareixer. Donç Tristany amb molt dolor va anarse a viure lluny de Isolda per tal de no fer-li mal i es va casar amb una dona nomenada Isolda la de les Blanques mans. Un dia , lluitant, Tristany va rebre una ferida d’una llança enverinada, i va demanar al seu cunyat que anara a buscar a Isolda. Pero el destí va voler que Isolda no arrivara a temps per salvar al seu amant i va morir de tristessa al costat del seu amant.

Donç van portar els cossos dels amants a cornualla , on el rei els va soterrar junts , sobre la tumba d’Isolda van plantar rosses roges i sbre la de tristany un cep de vinya noble. Els dos arbustos cresqueren junts, les branques es barrejaren i s’abraçaren de tal manera que va ser imposible separar-les.

Analisi dels personatges del llibre "Tristany i Isolda".

Tristany: Fill de Rivalèn i Blancaflor. Es un dels protagonistas de l’obra,es un chic jovenel cual lo guarda molt de respecte i fidelitat al seu oncle , el rei de Cornualla, pero que per causa de un beuratge magic es va enamorar bojament d’Isolda la Blonda, futura esposa del seu oncle. Tristany es un chic molt noble;i valent, tant que es va enfrontar a un drac per tal de aconseguir la mà d’Isolda al seu oncle;molt fort i hábil amb l’espasa. 

El esta bojament enamorat d’Islolda inclus despres de que el efecte del beuratge desapareguera el seguía igual d’enamorat i mes de la seua amada. També es un home molt hábil ja que en diverses vegades va conseguir inventar histories i escuses per aconseguir o per tapar alguna cosa.

Isolda la blonda: Isolda la blonda es l’altra protagonista de l’obra.Isolda es la princesa de Irlanda , es una dona molt  jove, de pell blanca i rossos cabells com l’or. Es educada i gentil i esta enamorada de Tristany per un beuratge màgic que va preparar sa mare la reina en inclus es capaç de abandonar la vida en la cort per una vida al bosc lluny de tot el que estaba acostumada. Tambè es una xicona que pot pasar de ser agradeia i amorosa a tornarse tan boja con per a mandar ejecutar a la seua mijor amiga i confident per por.

Rei Marc: El rei marc es l’oncle de Tristany i l’espos d’isolda. Es un rei  molt bondados, pero sobretot molt confiat, fins que s’assabenta de l’amor de tristany i Isolda , que es quan mostra la seua part despiadada donant a Isolda com prostituta als leprossos per tal que es contagiara i tingera una mort dolenta i cruel. 
 En total, de personatges  en són trenta-sis, dels quals en destaquem vint.

A continuació explicarem cada personatge segons les seves característiques:

– Dames (quatre personatges)

– Guerres (dos personatges)

– Cavallers (sis personatges), i, dintre dels cavallers, trobem els deslleials (cinc personatges), i els fidels (tres personatges).

Dames:

En  aquest primer apartat parlarem del paper que fan les dones, que són: la mare d’Isolda la Blonda, Brangiana, Blancaflor, i, per últim, Isolda de les Blanques Mans.

Mare d’Isolda la Blonda  és un personatge que no és que surti molt en la història però és qui li ensenya a Isolda totes les pocions i beuratges màgics, que més endavant les fa servir per curar Tristany. Una de les pòcimes més importants de la història és el beuratge d’amor, que el fa ella i li dóna a  Brangiana, perquè d’amagat el posi a la copa de la seva filla i del rei Marc i així s’enamorin.

Brangiana, és una dona molt fidel a la seva senyora, Isolda la Blonda, i que, des de que Isolda era petita, sempre l’ha servida amb molt d’honor. En el trascurs de la història, el seu paper es desenvolupa una mica. Al principi, Brangiana només serveix a la seva mestressa, però quan Isolda ha de marxar a Cornualla, la mare d’Isolda li dóna a Brangiana el filtre que farà que s’enamorin els dos qui el beguin i que ella només s’hauria de preocupar que el begués Isolda i Marc. Per equivocació, en un descuit de Brangiana, el beuen Isolda i Tristany. Després d’això ajuda els dos enamorats a trobar-se en mig de la nit sense que el rei Marc i els deslleials els trobessin.

Blancaflor, surt al principi de la història. És  la germana de Marc, rei de Cornualla i esposa de Rivalèn, rei de Leonís, també és la mare de Tristany. La mare no coneix a Tristany ja que en un batalla, el seu marit, Rivalèn, va morir, i ella, amb el dolor de la seva mort, en néixer el seu fill, li va posar el nom de Tristany, ja que que havia nascut en moments de tristesa, li fa un petó i mor.

Isolda de les Blanques Mans és l’esposa de Tristany, però ell no la toca, ni la besa ja que ha fet un vot a la Mare de Déu. Al final de la història sap que Tristany està enamorat d’una altra dona, Isolda la Blonda. Al final el seu germà ha anat a buscar a Isolda la Blonda perquè està morint, i si el germà d’ella tornava i portava les veles de color blanc volia dir que portava a Isolda, però si eren de color negre era que no. Isolda de les Blanques Mans li digué que era negra, i així Tristany morí.

Guerrers:

En aquest segon grup hi trobem el duc Morgan i Morholt:

Morgan era duc,  pare de  Morholt, i va matar a traïció al rei Rivalèn, però Tristany, quan ho va saber, va matar Morgan.

Morholt era un cavaller gegant a qui tothom temia, per la seva força i el seu volum de cos. La seva germana era la reina d’Irlanda, i tenia una neboda, Isolda la  Blonda. Tristany va matar a Morholt, perquè si el derrotava no haurien de donar el primer any tres-centes lliures de coure, el segon any tres-centes lliures d’argent fi, i el tercer any tres-centes lliures d’or. Però el quart any s’enduien tres-cents minyons i tres-centes donzelles a Irlanda. Quan Tristany ja havia matat Morholt es va posar malalt, ja que Morholt enverinà l’espasa i Tristany va resultar ferit.

Cavallers:

I per últim en aquest apartat hi ha els cavallers, el rei Rivalèn, el rei Marc, Kaherdí i el duc Gilany.

Rivalèn és el pare de Tristany, rei de Leonís que només apareix al primer capítol on és occit per traïció per el seu antic enemic el duc Morgan.  Al ser occit, no coneix al seu fill.

Marc és el rei de Cornuella, germà de Blancaflor i per tant tiet de Tristany, la seva relació amb Tristany passa d’un extrem a l’altre per culpa de l’amor a la mateixa dona, Isolda la Blonda.

“-De bon grat jo us serviré, senyor- respongué Tristany-. Com a vostre arper, vostre munter i vostre home ligi. Així ho feu, i, durant tres anys, una mútua tendresa cresqué dins de llurs cors.”

Husdent és el gos que Tristany havia criat, aquest era blanc, bell, viu i lleuger. El rei Marc el tanca dins una torre i Husdent, el gos, al sentir tanta enyorança per Tristany, plora sense fi. El rei al final, ja estava cansat de sentir els gemecs de Husdent i el deixa en llibertat perquè el porti fins a Tristany. Husdent els troba i lladra de felicitat, però Tristany dubta matar-lo perquè no atragui als enemic, però el final li ensenya de no bordar pegant-lo.

Kaherdí és un bon caballer que ajuda a Tristany fins la mort, quant viatja fins Cornualla per portar-se Isolda la Blonda amb ell i així evitar la mort de Tristany, encara que no ho aconsegueix. Aquest dos tenen una relació de germans.

“-Bell companyó, no ploreu més, jo faré tot el vostre desig. Cert, amic, per l’amor de vós jo em posaria en aventura de mort. Cap desgràcia, cap angoixa no em privarà de fer segons el meu poder. Digueu el que voleu enviar a la reina, i jo faré els meus aparellaments.”

Gilany

Petit-Crû és un gos encantat, “amb el la pell acolorida de matisos, que ningú sabria anomenar el seu color; el seu coll semblava de primer més blanc que la neu, la seva  gropa més verda que fulla de trifoli, un dels flancs roig com l’escarlata, l’altre de groc com el safrà, el seu ventre blau com el lapislàtzuli, la seva esquena rosada; però, al cap d’una estona de mirar-lo, tots aquests colors dansaven els ulls i es bellugaven, adés blancs i verds, adés grocs, blaus, purpurins, foscos o frescos.” Aquest porta al coll una cadeneta amb un cascavell que feia oblidar totes les penes.

Cavallers fidels i deslleials

Fidels

En totes les classes socials sempre hi ha els bons, que en aquest cas són els fidels; i els dolents, els deslleials.

Els fidels són: Rohalt el Fe-Tinent, Governal i Ogrí.

Rohalt és el més fidel de tots, ja que era molt amic dels reis, i quan el rei va morir va intentar animar a la reina, però no va poder. Un cop nascut Tristany, ell el va criar entre els seus fills, com si fos un més de la família, però així i tot el seguia veient com a futur rei. Creia que quan tingués l’edat per destronar al rei Morgan, qui havia matat al seu pare, ho faria.

Governal era un mestre que va ensenyar a Tristany, en pocs anys, les arts dels barons, com ara l’espasa, l’escut i l’arc; a mantenir la fe donada; diverses maneres de cant; el maneig de l’arpa i l’art del munter. Acabat tot l’aprenentatge,Tristany va ser un jove noble, gallard i fort, i tothom estava perplex d’aquell noi.

Governal acompanya a Tristany en totes les aventures i no el deixa mai sol.

El frare Ogrí és vell i camina recalcant-se en una crossa, Tristany i Isolda arriben per casualitat al seu ermitatge a la foresta de Morois, primer ell els rebutja i li diu a Tristany que s’enpenedeixi i que a traït el seu senyor però després ells tornen, li demanen ajuda i ell els hi ofereix la seva llar.

Deslleials

En els infidels hi trobem : el Focí, i els quatre infidels( Denoalèn, Andret, Gondoine i Ganeló).

Focí  es un nan geperut que planeja una trampa per Tristany on es descobreix que veritablement Tristany ama a Isolda la Blonda. Això fa que Tristany tingui que escapar del castell.

A la cort del rei Marc hi havien  quatre barons, Andret , Ganeló, Gondoine i Denoalèn. Aquests personatges tenen en comú  un gran odi cap a Tristany, i l’enveja per la relació que tenia amb el rei Marc. Al llarg de la historia intenten manipular al rei i als homes de Cornualla, contra Tristany i Isolda. Tots quatre moren durant la narració. El primer Ganeló quant descobreix als amants a la foresta de Morois, Governal el decapita. Al llibre es descrit com un mal home, odiat per el senyor.

Denoalèl i Gondoine són assassinats per Tristany la mateixa nit. Havien descobert a Tristany i ell no tenia cap opció més que matar-los.

I per últim Andret, que també era nebot del rei Marc, que odiava a Tristany perquè li havia tret el seu futur tro. Aquest es assassinat per Kaherdí que aprofita que s’entrebanca  i cau al mar per ofegar-lo a cops de rem.

En conclusió que tots els personatges que hem explicat en aquesta exposició fan d’aquesta obra literària una història única i emocionant, que sense ells no hagués estat possible, com ara: elements màgics, infidelitats, batalles, moments romàntics,etc.

Per tant, seria bo preguntar-se, què passaria si en el romanç faltés Brangiana?

Els protagonistes no haurien pres el beuratge, no s’haurien trobat a les nits sota el pi, ambdós no s’haurien enamorat, i la relació de Tristany i Marc seguiria sent la mateixa que al principi, no hi haurien hagut tantes batalles…En definitiva, no hi hauria hagut història d’una mort tant tràgica.

Llocs on es desarrolla l'obra

IRLANDA

És una illa europea de l’Atlàntic Nord que forma amb Gran Bretanya, Man i d’altres illes, l’Arxipèlag de les Illes Britàniques. Políticament es troba dividida entre la República d’Irlanda, estat membre de la Unió Europea, i el territori d’Irlanda del Nord, integrat en el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

CORNUALLA

És un país celta situat al sud-oest de Gran Bretanya, a la península del mateix nom. Compta amb uns 513,527 habitants. Actualment està integrat en la regió del sud-oest d’Anglaterra.

Fins el 765 formaria part del regne de Gal·les.

EL CASTELL DE KANOE

Aquest castell es important al llibre, ja que és el lloc on Blancaflor dona llum a Tristany.

EL CASTELL DE TINTAGEL

Situada al nord de la costa atlàntica de Cornualles al Regne Unit, el llogaret de Tintagel i el seu veí castell de Tintagel, són associats estretament amb la llegenda del Rei Artús i els cavallers de la taula rodona. Pel mateix, és una gran atracció turística a la regió.

Al romanç, es casen els pares de Tristany. Podem dir que és el seu lloc d’origen.

CAPELLA DE TINTAGEL

És on van enterrar Tristany i Isolda, al dia següent va sorgir un branquilló que va unir les dos tombes.

BROCELIANDA

És un bosc francès situat al departament d’Ille i Vilaine, a la regió de Bretanya i a uns 30 km al sud-oest de Rennes.

Aquest es el bosc, on Tristany i Isolda, es troben en secret. Es un bosc bast i clos de forts arbres. Amb fauna i flora. Està al costat del Castell de Tintagel.

EL GRAN PI

En el lloc més allunyat del Castell, tocant als Pals de l’estacat, s’aixecava un pi alt i dret, al tronc del qual sostenia un ample brancam. El pi en qüestió era el lloc en concret on es trobaven els enamorats.

GAL·LES

El país de Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit. Està situat a l’oest de l’illa de Gran Bretanya

EL BOSC DE MOROIS

En aquest bosc es on Tristany i Isolda es veuen ja que en el bosc de Brocelianda, ja els havien vist.

CABANYA D’ORRÍ

És la cabanya on Tristany s’amaga de l’exèrcit del rei Marc, m’entres l’estan perseguint.

Representació d'una ópera de Tristany i Isolda (argument)

Tristany i Isolda (Tristan und Isolde) és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval bretona narrada per Gottfried von Strassburg, que al seu torn es basa en una llegenda medieval transmesa en francès perThomas de Bretanya. Va ser composta entre 1857 i 1859 i va ser estrenada el 10 de juny del 1865 al Teatre de la Cort de Munic, sota la direcció del mestre Hans von Bülow.

Traïció, honor perdut, culpa i expiació, una passió desmesurada, obsessiva i transgressora, i el desig de la mort i l'oblit. Són els elements de Tristany i Isolda, una llegenda d'arrels cèltiques que narra l'amor tràgic entre un cavaller i una princesa, que al llarg dels segles va esdevenir un mite fascinant per a escriptors i músics.

Wagner va concebre un drama musical del tot nou i va fer servir un llenguatge musical específic en què el cromatisme té un paper fonamental i evoca inestabilitat i tensió. Segons Friedrich Nietzsche, el compositor alemany va fer de la llegenda una òpera gairebémetafísica, que va transcendir el talent artístic del compositor, amb una partitura amb un peu dins el romanticisme i un altre dins la modernitat. És una excepció no només entre els títols wagnerians, sinó també un misteri irresoluble malgrat l'esforç d'artistes i pensadors, meravellats per la força atemporal d'aquesta història d'amor.

Significat de l'obra:

Encara que l'amor sorgix per un error al beure un filtre, quan es passa l'efecte, encara es continuen volent. L'obra ens expressa com hi ha l'amor verdader. Res ni ningú es pot interposar entre dos persones que s'amen embogidament. Estos faran tot el que es puga per estar junts o veure's d'amagat. Per molt que es casen amb una altra persona, sempre es continuaran amant fins a la mort. Com a conclusió, l'amor té molt poder d'unió entre dos persones.

Informació dels autors i els seus origens

Tristany fa la seua primera aparició en 1120, en el folklore Cèltic que circula en el nord de França. Encara que les històries més velles concernents a Tristany ja es van perdre, algunes derivades d'elles encara existixen. Les dos més famoses són els recomptes del poeta anglonormand Thomas, trobador també conegut com Preses d'Erceldoune i Learmont i autor dels 4.500 versos que han sobreviscut del poema narratiu; i del poeta francés Béroul, normand de mitjan segle XII. Chrétien de Troyes també clama que en els seus treballs va escriure esta versió de la història, però, si així va ser, no hi ha evidències físiques que ho comproven. 
Béroul va escriure una versió en llengua normanda de la llegenda de Tristany i Isolda del qual un cert nombre de fragments (aproximadament 3000 versos) s'han preservat. Esta versió tal vegada és obra de dos autors. És la representació més primerenca de l'anomenada versió "vulgar" de la llegenda.Eilhart von Oberge va escriure un tractament d'esta versió en alemany cap a 1170. És l'única història de Tristany del segle XII conservada hui en la seua totalitat.
La versió de Thomas d'Anglaterra composta a finals del segle XII (1155-1170) , de la que només es conserven alguns fragments, i que no té la gràcia i la grandesa primitives que caracteritzen el relat de Beroul, s'ha ratllat sovint de "cortés" perquè privilegia la queixa lírica, l'anàlisi del sentiment amorós i una certa introspecció. A ell es deu, no obstant això, el desenllaç d'este poema. 
Hi ha diversos poemes episòdics que narren escenes aïllades de la llegenda. El més antic és la Lai de la Mare-selva, de Marie de France, compost cap a 1160.
També es conserva un poema de Thomas que va ser imitat per Gottfried von Strassburg en les dos primeres dècades del segle XIII. Per a este el dolor i les penes dels amants no són conseqüència del filtre, sinó preu i part integrant de l'amor. Este poema no es va arribar a acabar i Ulrich von Türheim i Heinrich von Freiburg van intentar concloure-ho, encara que sense aconseguir imitar el seu fascinant estil, ni captar el seu esperit. 
En prosa en la Península Ibèrica es van compondre diversos Tristanes en català, galaicoportugués i castellà. La traducció espanyola va concloure abans de 1342 o 1343, conservant-se un manuscrit del segle XIV en aragonés. Existixen també diverses edicions del segle XVI del Tristany de Leonís.
Pareix haver existit un Tristany serbi del que deriva la versió russa de 1580. 
Thomas Malory va redactar el seu Sir Tristrem of Lyones. 
L'actual llegenda està feta a partir de les obres de Béroul, Thomas d'Anglaterra, Eilhart, Gottfried i les parts perdudes de Thomas fetes per Bédier. També s'han inclòs elements d'adaptacions fetes al francés modern de J. Bédier i A. Mary

Espai on es desarrolla l'obra

Espai i temps de la novel·la: 

-Espai: Transcorre en regions celtes (Cornualla, Irlanda, Xicoteta Bretanya) . 

-Temps: Tristany fa la seua primera aparició en 1120, en el folklore Cèltic que circula en el nord de França. Encara que les històries més velles concernents a Tristany ja es van perdre, algunes derivades d'elles encara existixen. A causa dels distints i nombrosos autors que han escrit diverses versions, hi ha llegendes de Tristany i Iseo al llarg de diversos segles (XII, XIII, XIV, XV i XVI) .

Enllaç de la pelicula del llibre: https://vimeo.com/43090312